12/17/2009

Dic

Dic
M'espero
M'aburreixo
Rebo
Torno a dir
Em torno a esperar
Segueixo esperant
Em començo no aburrir
Em començo a molestar
Segueixo esperant
Emprenyat

Qui ho entengui que ho compri

Salut!

10/09/2009

De nou cinema.

Avui penjo un curt que he trobat pel youtube de Zuriñe López de Sabando. Una animació sobre la Metamorfosi de Franz Kafka.

Que vagi de gust!!!

10/02/2009

Llamps, trons i castells

El proper diumenge a Valls s'organitza la Cinquena Trobada Tintinaire de Catalunya.

Reprodueixo el cartell com una mostra més d'imatges de còmic que relacionen aquest art amb la cultura popular.

Com no podia ser d'altra manera, a Valls l'element és un castell.


10/01/2009

Una de Cine

Aquí en va una de cine, una joieta, un Dracula en miniatura a partir del teatret dissenyat per Edward Gorey. La pel·lícula està feta per meijinproductions .

A disfrutar!

9/22/2009

De nou una frase

"lo que antes se solía llamar demonios, gnomos, duendes, ahora se llamaba nervios. Los viejos espíritus tenían un nuevo nombre"

Isaac Bashevis Singer citat a la nota 84 del llibre Danzas morris, origen y metafora de Juan Antonio Urbeltz, Ed. Pamiela, Iruña, 2007.

5/15/2009

Dubtes

Fa dies que es va fer pública la llista, i ara sembla que s’ha activat una campanya perquè els Diables entrin a la llista dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, que pormou l’organització Capital de la Cultura Catalana. La veritat és que tinc els meus dubtes sobre la conveniència o no del fet, sobre que estem promovent i que no, i quines conseqüències té o no té aquesta consideració.

Durant aquest any en que el món del foc festiu i de la pirotècnia està en “peu de guerra” , s’han dit i fet moltes coses, algunes de les quals crec que han confos una mica més que no aclarir que estem defensant. No sols això, sinó que també i sobre tot la inexistència (vaja jo el desconec) d’un projecte darrere la votació que emmarqui que s’està considerant dins la votació pels Diables, que estem promovent o a que ens referim, alhora que tot i les bones intencions que expressa l’organització a la seva web, no sé quin és l’abast real de la consideració en aquesta llista.

Amb això no estic dient que estigui en contra de la votació, ni de la catalogació, ni de res així, i de fet, segurament s’haurà d’acabar fent alguna catalogació en relació a la Directiva, però en aquest procés de la votació tinc els meus (seriosos) dubtes.

És evident que si aquesta llista tingués alguna força podríem considerar amb més força el fet, però bé, si des del govern i qui ha hagut de definir-ho i mirar-ho, no han estat capaços de veure la trama real de món del foc pirotècnic, amb tota la gent, participació i negoci que implica, no sé si ho veuran tampoc amb una llista que potser es quedarà en això.. en una llista. Després ja sols ens faltaria iniciar el procés per demanar que igual que la sardana, els diables siguin qualificats com a nacionals per decret, cosa que encara, si cal, em fa més por.

Un altre element de dubte és que la Directiva, acaba afectant les totes festes amb us de pirotècnia. Potser llavors hauríem de parlar de pirotècnia i no sols de diables, no? Que passa amb sant Joan, o sant Pere, o amb altres festes que utilitzen aquests elements.

Buff... Jo de moment seguiré dubtant uns dies.

5/14/2009

Una frase

"m’apressava amb tota calma"

Frase d'un Guarda, un dels personatges d'Antígona, de Sòfocles.


L'edició d'on he tret la frase és la de la Fundació Bernat Metge amb text revisat i traducció de Carles Riba publicada a Barcelona el 1951 i publicada de nou, el 2009 per Ediciones Altaya, dins la col·lecció Els Clàssics de la Bernat Metge

5/02/2009

Un petit conte...

Ahir vaig comprar el llibre Tren de Paraules, de Josep Maria Sala-Valldaura, amb il·lustracions de Carles Porta (Pagès Editors - Col·. Biblioteca de la Suda 2. Lleida 2007 - Primera edició 1997), i fullejant-lo, entre d'altres he trobat un petit conte d'aquells que fan bona la frase de que "al pot petit hi ha la bona confitura". El conte s'inclou, amb el número 2 dins L'escola del parc zoològic i fa així:

- Què ensenya la Mestra Vaca?
- A rumiar poquet a poquet
a pair ben bé la caca
i a no tenir mala llet.

4/21/2009

Ànec Donald, Montserrat i Sardanes...no confondre amb sardines!!

Remenant per internet vaig anar a parar a una pàgina que visito de tant en tant, el catàleg de còmics en català del Grup dels Isards. A l’entrar a l’apartat de curiositats vaig trobar-ne que sembla interessant i en la línia de contenir alguns dels elements que he anat publicant amb anterioritat al bloc. El còmic és Picasso-Raub in Barcelona, protagonitzat per l’Ànec Donald i els seus amics. La veritat és que no he vist el còmic però les vinyetes que es reprodueixen a la web no tenen desperdici.

N’adjunto dues, les dues situades a Montserrat , que justament aquest cap de setmana estarà de festa, ja que el dilluns és la Mare de Deu de Montserrat. A la segona vinyeta la traducció està feta amb el traductor de Google. Si algú sap alemany i detecta algun error ho podeu notificar...

- I precisament aquí ens trobem amb un elefant? (Referència a una de les muntanyes)
- Hi ha coses que no hi ha.
- Mira, ballen sardanes!
- No s'ha de confondre amb la sardina!

Adjunto també enllaços on podeu trobar més informació sobre la festa i les celebracions dels dies 26 i 27 a Montserrat:
http://www.abadiamontserrat.net/
http://www.festes.org/articles.php?id=816
http://www.festes.org/articles.php?id=59
http://www.festes.org/articles.php?id=817

4/04/2009

Una mica més de cultura popular en un còmic.

Fa uns dies llegia El Piano Vermell, còmic il·lustrat per en Max i dedicat a Pascal Comelade. En uan de les pàgines d’aquest còmic, que també inclou un CD, hi sortia ni més ni menys que el Dimoni d'Algaida, un dels personatges del ball dels Cossiers.

Us adjunto la imatge i també un parell de fotografies de dues postals
de la meva coleccio, on surt aquest personatge de la cultura popular i tradicional Mallorquina.



2/20/2009

Lou Pichon i Lou Grand Juéc deis Diables

En el número 83 de la revista Gegants , editada per l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya en els documents desclassificats de l'OGIS (l'Oficina Gegantera d'Informació secreta) que en cada número presenta en Jan Grau , se'ns dona informació del llibre Explication des cérémonies de la fête-Dieu d'Aix en Provence: ornée de figures et des aires notés consacrés à cette fête editat el 1777 on se'ns mostren diferents balls entre els quals dos entremesos que contenen diables.

Segons se'ns explica, el text del llibre explica que cada any, el dia de Corpus a les 4 del matí es fan dos entremesos de diables a davant de l'església de Sant salvador. El petit entremès, anomenat "Lou pichon Juéc deis Diáblés", protagonitzat per l'Arnetto (que vol dir petita ànima), protegit per un àngel i perseguit per quatre diables, armats amb forques portant esquelles al vestit, que intenten prendre-li la creu. Tant l'àngel com els diables porten capgrossos que tenen la mida justa perquè hi càpiga el cap. L'altre entremès del qual se'ns dona notícia és "Lou Gran Jués deis Diables" format pel rei Herodes i la seva muller envoltats d'un conjunt de diables amb forques i que també, tant els diables com els reis porten capgrossos. En l'entremès es representa un joc en el qual els diables volen prendre el ceptre a Herodes. També s'interpreta que la dona és una diablessa.

Les imatges són les següents:


Com ja he apuntat, apart d'aquests, se'ns donen notícies d'altres entremesos interessants, com sempre en aquests documents desclassificats de l'OGIS.



2/18/2009

Una mica de cultura popular, tres polsims de còmic, i una dosi d'esperança!

Fa uns dies que el món de la cultura popular i tradicional està "en peu de guerra" contra la directiva que regula el tema pirotècnic a nivell europeu. Se'ns dubte, depenent de com acabi tot plegat (us recomano que seguiu l'actualitat a http://www.balldediables.cat ), es farà difícil actuar no sols a casa sinó també fora de les nostres fronteres. Tot i això, sembla que hi ha indicis de que bona part de la qüestió es podrà salvar, tot i que segurament, si no canvien molt les coses, en aquesta bugada acabarem perdent alguna peça.

En tot cas, per animar al personal, adjunto unes imatges (i animo a la lectura) d'alguns elements de la nostra tradició a les Aventures encara més extraordinàries d'en Massagran, d'en Josep Maria Folch i Torres, passades pel sedàs d'en Madorell i d'una tribu africana. En Massagran, Tot un clàssic de la literatura del còmic català que també és un sector que cal defensar i demanar que tingui més presència al mercat!!!

Si seguim treballant tots plegats, segur que podem seguir tirant foc i portant la nostra cultura arreu: a casa, a Europa i al Món!!!


Castells /Ball de Valencians (??)

Titelles
Trencar l'olla / Cobla i Sardanes










1/21/2009

La Riera en blanc i negre


Aquí van un parell d'imatges de la Riera de ja fa uns quants anys.... Són de dues postals del poble. La de dalt és una imatge del Carrer Pau Casals, amb l’església al fons i la de baix és una imatge del pont del riu, al peu del "Castellot" amb la Riera al fons

1/15/2009

Negroci (Base de Badades)

Negroci: Activitat econòmica duta a terme amb afany de lucre i fora de la llei.

Aquesta definició, a partir de la idea del negre, l'he extret del bloc: Base de Badades - Petit Diccionari Ludicofestiu de la Llengua Catalana, del qual us en recomano la visita. Hi podeu accedir aquí: http://elbokabulari.blogspot.com/ o a la secció d'enllaços del bloc.

Negre (Diccionari de la Llengua Catalana)

negre -a

1 1 adj. [LC] Del color del sutge o del carbó, completament fosc. Negre com el carbó, com el sutge, com l’atzabeja. Tenir els cabells negres, els ulls negres. Un gat negre.
1 2 adj. [LC] Molt fosc. Un núvol negre. Hi havia un cel tot negre.
2 1 adj. [LC] Privat totalment de claror. Era negra nit.
2 2 [LC] ésser negre com una gola de llop Ésser fosc com una gola de llop.
2 3 [LC] veure-ho tot negre Veure-ho tot difícil i ple d’obstacles insuperables, poc probable. 3 1 adj. i m. i f. [LC] [AN] De raça etiòpica. La discriminació dels negres.
3 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als negres. Música negra. Art negre.
3 3 m. [LC] Persona que fa treballs literaris per a un altre que és qui se’n presentarà com a autor davant el públic.
4 1 adj. [LC] Enfosquit per la brutor. Dur les ungles negres.
4 2 adj. [LC] per ext. Tenir el cor negre, l’ànima negra. Té la consciència molt negra.
4 3 adj. [LC] Infernal 1 . Màgia negra.
5 1 adj. [LC] Summament trist, malenconiós. D’humor negre. Idees negres.
5 2 adj. [LC] Infaust .
5 3 adj. [LC] [JE] [FLL] De temàtica centrada en la violència, la criminalitat, el sexe, la corrupció i la marginalitat. Cinema negre. Novel·la negra.
5 4 adj. [LC] En gran destret. Em vaig veure negre per a sortir-me’n. Passar-la negra.
5 5 adj. [LC] Clandestí . Mercat negre. Treball negre.
6 1 m. [LC] Color negre. D’un negre d’atzabeja. Anar vestit de negre.
6 2 [LC] [AR] en blanc i negre V. blanc.
7 1 m. [IQ] Matèria colorant negra. Negre animal. Negre de vori.
7 2 [QU] negre d’acetilè Pólvores carbonoses obtingudes per la descomposició tèrmica de l’acetilè.
7 3 [QU] negre d’anilina Colorant resultant de l’oxidació de diverses molècules d’anilina mitjançant el dicromat.
7 4 [QU] negre d’eriocrom Azocolorant amb grup hidroxil que és un bon complexant d’ions metàl·lics, emprat com a colorant que es pot metal·litzar per a llana i com a indicador en les determinacions complexomètriques, com la de la duresa total de l’aigua.
7 5 [QU] negre de fum Fum d’estampa.
7 6 [QU] negre de platí Platí, finament dividit, que s’obté per precipitació d’una dissolució d’una sal de platí amb un agent reductor.
8 1 m. [LC] [AGA] Malaltia de l’olivera deguda al fong Capnodium elaeophilum associat a la cotxinilla Saissetia oleae que fa que l’arbre quedi cobert d’un polsim negre.
8 2 [BOB] [AGA] negre dels arbres Negre 8 1 .
9 m. [AF] Conjunt de formes gràfiques que es contraposen al blanc del paper.

Definicions de Negre al Diccionari de la Llengua Catalana de l'IEC en la seva segona edició. Consultable a internet a: http://dlc.iec.cat/

1/07/2009

El Llibre Negre dels Colors


Aquest és un dels llibres que m'han dut enguany els reis. És un llibre curtet, sencill, però molt interessant. El fons és tot negre en el qual, a primera vista nosaltres hi veiem una frase en lletres blanques. Quan hi passem la ma, també notem que està escrit en braile i conté il·lustracions repujades per tal de poder ser palpat. La història té una explicació, i la podem llegir a la pròpia contraportada del llibre: En Tomàs no pot veure els colors. Per a ell representen milers d'olors, de sabors, de sons i d'emocions. Des de l'obscuritat dels seus ulls, en Tomàs ens convida a descobrir els colors sense veure'ls.

Com a mostra del contingut (textual) del llibre aquí apunto una frase: I el negre és el rei dels colors. És suau com la seda quan la seva mare l'abraça i l'acarona amb els seus cabells

El llibre negre dels colors, de Menena Cottin i Rosana Faría, publicat per Libros del Zorro Rojo (www.librosdelzorrorojo.com), Barcelona - Madrid, octubre 2008. La primera edició amb el títol de El libro negro de los colores és del 2006 a Ediciones Tecolete.