Una creença, dues preguntes, tres imatges...

Fa uns dies que ho vaig veure i llegir al facebook de la Casa del Corto Maltese (http://www.facebook.com/Casa.Corto.Maltese.Venezia). Em van agradar tant les imatges com el text i vaig pensar ("ojo!!") que aquests eren uns bons dies per compartir-ho. Aquí va!.

 Gli antichi Egizi avevano una bellissima credenza sulla morte.
Quando le anime si presentavano in paradiso gli Dei gli facevano due domande:...

 "Hai trovato la gioia nella tua vita?"

"La tua vita ha portato gioia agli altri?"

Una frase per avui i ...

"Et post malam segetem serendum est". (Sèneca, Epístoles, 81, 1). També s'ha de sembrar désprés d'una mala collita.No ens hem de desanimar pels fracassos.

Aurea Dicta. Paraules de l'Antiga Saviesa. Jordi Lombard. Els Clàssics de la Bernat Metge. Ed. Altaya - Barcelona - 2009 (Fundació Bernat Metge. Institut Cambó - 1960).

Una faula d'Isop

LXIII - L'Orador Demades

Una vegada l'orador Demades parlava al poble d'Atenes i, com que no li prestaven gens d'atenció, els va demanar que li deixessin explicar una faula d'Isop. Ho van trobar bé, i va començar dient: "Demèter, una oreneta i una anguila feien el mateix camí. Van arribar a la vora d'un riu i l'oreneta es va posar a volar; l'anguila es va submergir". En aquest punt Demades va callar. "¿I Demèter què va fer?",preguntà la gent. "Es va enfurismar contra vosaltres", respongué, "que no us preocupeu dels problemes de la ciutat i en canvi mostreu interès per una faula d'Isop."

Extret d'ISOP, Faules - Volum I publicat el 1984 per la Fundació Bernat Metge de nou, el 2009 per Ediciones Altaya, dins la col·lecció Els Clàssics de la Bernat Metge.

De nou una frase

"lo que antes se solía llamar demonios, gnomos, duendes, ahora se llamaba nervios. Los viejos espíritus tenían un nuevo nombre"

Isaac Bashevis Singer citat a la nota 84 del llibre Danzas morris, origen y metafora de Juan Antonio Urbeltz, Ed. Pamiela, Iruña, 2007.

Una frase

"m’apressava amb tota calma"

Frase d'un Guarda, un dels personatges d'Antígona, de Sòfocles.

L'edició d'on he tret la frase és la de la Fundació Bernat Metge amb text revisat i traducció de Carles Riba publicada a Barcelona el 1951 i publicada de nou, el 2009 per Ediciones Altaya, dins la col·lecció Els Clàssics de la Bernat Metge