Una faula d'Isop

LXIII - L'Orador Demades

Una vegada l'orador Demades parlava al poble d'Atenes i, com que no li prestaven gens d'atenció, els va demanar que li deixessin explicar una faula d'Isop. Ho van trobar bé, i va començar dient: "Demèter, una oreneta i una anguila feien el mateix camí. Van arribar a la vora d'un riu i l'oreneta es va posar a volar; l'anguila es va submergir". En aquest punt Demades va callar. "¿I Demèter què va fer?",preguntà la gent. "Es va enfurismar contra vosaltres", respongué, "que no us preocupeu dels problemes de la ciutat i en canvi mostreu interès per una faula d'Isop."

Extret d'ISOP, Faules - Volum I publicat el 1984 per la Fundació Bernat Metge de nou, el 2009 per Ediciones Altaya, dins la col·lecció Els Clàssics de la Bernat Metge.

Un petit conte...

Ahir vaig comprar el llibre Tren de Paraules, de Josep Maria Sala-Valldaura, amb il·lustracions de Carles Porta (Pagès Editors - Col·. Biblioteca de la Suda 2. Lleida 2007 - Primera edició 1997), i fullejant-lo, entre d'altres he trobat un petit conte d'aquells que fan bona la frase de que "al pot petit hi ha la bona confitura". El conte s'inclou, amb el número 2 dins L'escola del parc zoològic i fa així:

- Què ensenya la Mestra Vaca?
- A rumiar poquet a poquet
a pair ben bé la caca
i a no tenir mala llet.

El Gat Negre d'Edgar Allan Poe

(Il·lustració de Luis Scafati)

"No espero ni sol·licito que cregueu el relat extravagant però humil que em disposo a escriure. Esperar-ho seria follia, en un cas en què els sentits refusen les proves que ells mateixos em donen. Amb tot, no soc boig, i de cap manera somio. Però demà moriré, i avui desitjo descarregar-me l'ànima. Em proposo més que res presentar al món, de manera senzilla i concisa, sense comentari, una sèrie de simples fets casolans. Les conseqüències d'aquests fets m'han aterrit, torturat, destruït. Però no provaré d'explicar-los. A mi no m'han ofert més que horror, a molts els semblaran menys terribles que barroques. Potser es trobarà alguna intel·ligència capaç de reduir els meus fantasmes a llocs comuns, una intel·ligència més serena, més lògica i molt menys excitable que la meva, que percebi en les circumstancies que jo he afrontat amb espant una mera successió corrent de causes i efectes molt naturals"....

El Gat Negre d'Edgar Allan Poe a Tots els Contes - Volum I, Traducció i presentació de Joan Solé. Editorial Columna, Col·lecció Clàssica. Segona edició: novembre del 2002. Pàgines. 291-302.

Aquest llibre recull tots els contes de Poe en dos volums. Per llegir-lo enmig de més diversitatsd'autors es pot trobar, per exemple, a: Els Millors Contes de Terror, amb traducció, selecció i presentació de Joan Solé. També a Editorial Columna, Col·lecció Clàssica. Primera edició: Octubre del 2007. Pàgines: 259-269.

I encara un llibre amb il·lustracions, en aquest cas en castellà és: Edgar Alla Poe. El Gato Negro y otros relatos de Terror, traduït per Elvio Gandolfo i amb il·lustracions boníssimes de Luis Scafati (n'he adjuntat un exemple). Editat per Bosquil edicions. Primera edició: març del 2005. Pàgines: 3 a 19.