5/15/2009

Dubtes

Fa dies que es va fer pública la llista, i ara sembla que s’ha activat una campanya perquè els Diables entrin a la llista dels 10 tresors del patrimoni cultural immaterial de Catalunya i Andorra, que pormou l’organització Capital de la Cultura Catalana. La veritat és que tinc els meus dubtes sobre la conveniència o no del fet, sobre que estem promovent i que no, i quines conseqüències té o no té aquesta consideració.

Durant aquest any en que el món del foc festiu i de la pirotècnia està en “peu de guerra” , s’han dit i fet moltes coses, algunes de les quals crec que han confos una mica més que no aclarir que estem defensant. No sols això, sinó que també i sobre tot la inexistència (vaja jo el desconec) d’un projecte darrere la votació que emmarqui que s’està considerant dins la votació pels Diables, que estem promovent o a que ens referim, alhora que tot i les bones intencions que expressa l’organització a la seva web, no sé quin és l’abast real de la consideració en aquesta llista.

Amb això no estic dient que estigui en contra de la votació, ni de la catalogació, ni de res així, i de fet, segurament s’haurà d’acabar fent alguna catalogació en relació a la Directiva, però en aquest procés de la votació tinc els meus (seriosos) dubtes.

És evident que si aquesta llista tingués alguna força podríem considerar amb més força el fet, però bé, si des del govern i qui ha hagut de definir-ho i mirar-ho, no han estat capaços de veure la trama real de món del foc pirotècnic, amb tota la gent, participació i negoci que implica, no sé si ho veuran tampoc amb una llista que potser es quedarà en això.. en una llista. Després ja sols ens faltaria iniciar el procés per demanar que igual que la sardana, els diables siguin qualificats com a nacionals per decret, cosa que encara, si cal, em fa més por.

Un altre element de dubte és que la Directiva, acaba afectant les totes festes amb us de pirotècnia. Potser llavors hauríem de parlar de pirotècnia i no sols de diables, no? Que passa amb sant Joan, o sant Pere, o amb altres festes que utilitzen aquests elements.

Buff... Jo de moment seguiré dubtant uns dies.

5/14/2009

Una frase

"m’apressava amb tota calma"

Frase d'un Guarda, un dels personatges d'Antígona, de Sòfocles.


L'edició d'on he tret la frase és la de la Fundació Bernat Metge amb text revisat i traducció de Carles Riba publicada a Barcelona el 1951 i publicada de nou, el 2009 per Ediciones Altaya, dins la col·lecció Els Clàssics de la Bernat Metge

5/02/2009

Un petit conte...

Ahir vaig comprar el llibre Tren de Paraules, de Josep Maria Sala-Valldaura, amb il·lustracions de Carles Porta (Pagès Editors - Col·. Biblioteca de la Suda 2. Lleida 2007 - Primera edició 1997), i fullejant-lo, entre d'altres he trobat un petit conte d'aquells que fan bona la frase de que "al pot petit hi ha la bona confitura". El conte s'inclou, amb el número 2 dins L'escola del parc zoològic i fa així:

- Què ensenya la Mestra Vaca?
- A rumiar poquet a poquet
a pair ben bé la caca
i a no tenir mala llet.

4/21/2009

Ànec Donald, Montserrat i Sardanes...no confondre amb sardines!!

Remenant per internet vaig anar a parar a una pàgina que visito de tant en tant, el catàleg de còmics en català del Grup dels Isards. A l’entrar a l’apartat de curiositats vaig trobar-ne que sembla interessant i en la línia de contenir alguns dels elements que he anat publicant amb anterioritat al bloc. El còmic és Picasso-Raub in Barcelona, protagonitzat per l’Ànec Donald i els seus amics. La veritat és que no he vist el còmic però les vinyetes que es reprodueixen a la web no tenen desperdici.

N’adjunto dues, les dues situades a Montserrat , que justament aquest cap de setmana estarà de festa, ja que el dilluns és la Mare de Deu de Montserrat. A la segona vinyeta la traducció està feta amb el traductor de Google. Si algú sap alemany i detecta algun error ho podeu notificar...

- I precisament aquí ens trobem amb un elefant? (Referència a una de les muntanyes)
- Hi ha coses que no hi ha.
- Mira, ballen sardanes!
- No s'ha de confondre amb la sardina!

Adjunto també enllaços on podeu trobar més informació sobre la festa i les celebracions dels dies 26 i 27 a Montserrat:
http://www.abadiamontserrat.net/
http://www.festes.org/articles.php?id=816
http://www.festes.org/articles.php?id=59
http://www.festes.org/articles.php?id=817

4/04/2009

Una mica més de cultura popular en un còmic.

Fa uns dies llegia El Piano Vermell, còmic il·lustrat per en Max i dedicat a Pascal Comelade. En uan de les pàgines d’aquest còmic, que també inclou un CD, hi sortia ni més ni menys que el Dimoni d'Algaida, un dels personatges del ball dels Cossiers.

Us adjunto la imatge i també un parell de fotografies de dues postals
de la meva coleccio, on surt aquest personatge de la cultura popular i tradicional Mallorquina.



2/20/2009

Lou Pichon i Lou Grand Juéc deis Diables

En el número 83 de la revista Gegants , editada per l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya en els documents desclassificats de l'OGIS (l'Oficina Gegantera d'Informació secreta) que en cada número presenta en Jan Grau , se'ns dona informació del llibre Explication des cérémonies de la fête-Dieu d'Aix en Provence: ornée de figures et des aires notés consacrés à cette fête editat el 1777 on se'ns mostren diferents balls entre els quals dos entremesos que contenen diables.

Segons se'ns explica, el text del llibre explica que cada any, el dia de Corpus a les 4 del matí es fan dos entremesos de diables a davant de l'església de Sant salvador. El petit entremès, anomenat "Lou pichon Juéc deis Diáblés", protagonitzat per l'Arnetto (que vol dir petita ànima), protegit per un àngel i perseguit per quatre diables, armats amb forques portant esquelles al vestit, que intenten prendre-li la creu. Tant l'àngel com els diables porten capgrossos que tenen la mida justa perquè hi càpiga el cap. L'altre entremès del qual se'ns dona notícia és "Lou Gran Jués deis Diables" format pel rei Herodes i la seva muller envoltats d'un conjunt de diables amb forques i que també, tant els diables com els reis porten capgrossos. En l'entremès es representa un joc en el qual els diables volen prendre el ceptre a Herodes. També s'interpreta que la dona és una diablessa.

Les imatges són les següents:


Com ja he apuntat, apart d'aquests, se'ns donen notícies d'altres entremesos interessants, com sempre en aquests documents desclassificats de l'OGIS.