Mostra de Balls de Diables Centenaris amb Parlaments de Catalunya

Cliqueu a la imatge per accedir a les votacions
Per accedir al pojecte podeu posar La Riera de Gaià a l'espai de cerca.

Lou Pichon i Lou Grand Juéc deis Diables

En el número 83 de la revista Gegants , editada per l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya en els documents desclassificats de l'OGIS (l'Oficina Gegantera d'Informació secreta) que en cada número presenta en Jan Grau , se'ns dona informació del llibre Explication des cérémonies de la fête-Dieu d'Aix en Provence: ornée de figures et des aires notés consacrés à cette fête editat el 1777 on se'ns mostren diferents balls entre els quals dos entremesos que contenen diables.

Segons se'ns explica, el text del llibre explica que cada any, el dia de Corpus a les 4 del matí es fan dos entremesos de diables a davant de l'església de Sant salvador. El petit entremès, anomenat "Lou pichon Juéc deis Diáblés", protagonitzat per l'Arnetto (que vol dir petita ànima), protegit per un àngel i perseguit per quatre diables, armats amb forques portant esquelles al vestit, que intenten prendre-li la creu. Tant l'àngel com els diables porten capgrossos que tenen la mida justa perquè hi càpiga el cap. L'altre entremès del qual se'ns dona notícia és "Lou Gran Jués deis Diables" format pel rei Herodes i la seva muller envoltats d'un conjunt de diables amb forques i que també, tant els diables com els reis porten capgrossos. En l'entremès es representa un joc en el qual els diables volen prendre el ceptre a Herodes. També s'interpreta que la dona és una diablessa.

Les imatges són les següents:


Com ja he apuntat, apart d'aquests, se'ns donen notícies d'altres entremesos interessants, com sempre en aquests documents desclassificats de l'OGIS.

Una mica de cultura popular, tres polsims de còmic, i una dosi d'esperança!

Fa uns dies que el món de la cultura popular i tradicional està "en peu de guerra" contra la directiva que regula el tema pirotècnic a nivell europeu. Se'ns dubte, depenent de com acabi tot plegat (us recomano que seguiu l'actualitat a http://www.balldediables.cat ), es farà difícil actuar no sols a casa sinó també fora de les nostres fronteres. Tot i això, sembla que hi ha indicis de que bona part de la qüestió es podrà salvar, tot i que segurament, si no canvien molt les coses, en aquesta bugada acabarem perdent alguna peça.

En tot cas, per animar al personal, adjunto unes imatges (i animo a la lectura) d'alguns elements de la nostra tradició a les Aventures encara més extraordinàries d'en Massagran, d'en Josep Maria Folch i Torres, passades pel sedàs d'en Madorell i d'una tribu africana. En Massagran, Tot un clàssic de la literatura del còmic català que també és un sector que cal defensar i demanar que tingui més presència al mercat!!!

Si seguim treballant tots plegats, segur que podem seguir tirant foc i portant la nostra cultura arreu: a casa, a Europa i al Món!!!

Castells /Ball de Valencians (??)

Titelles

Trencar l'olla / Cobla i Sardanes

La Riera en blanc i negre

Aquí van un parell d'imatges de la Riera de ja fa uns quants anys.... Són de dues postals del poble. La de dalt és una imatge del Carrer Pau Casals, amb l’església al fons i la de baix és una imatge del pont del riu, al peu del "Castellot" amb la Riera al fons

Negroci (Base de Badades)

Negroci: Activitat econòmica duta a terme amb afany de lucre i fora de la llei.

Aquesta definició, a partir de la idea del negre, l'he extret del bloc: Base de Badades - Petit Diccionari Ludicofestiu de la Llengua Catalana, del qual us en recomano la visita. Hi podeu accedir aquí: http://elbokabulari.blogspot.com/ o a la secció d'enllaços del bloc.

Negre (Diccionari de la Llengua Catalana)

negre -a

1 1 adj. [LC] Del color del sutge o del carbó, completament fosc. Negre com el carbó, com el sutge, com l’atzabeja. Tenir els cabells negres, els ulls negres. Un gat negre.
1 2 adj. [LC] Molt fosc. Un núvol negre. Hi havia un cel tot negre.
2 1 adj. [LC] Privat totalment de claror. Era negra nit.
2 2 [LC] ésser negre com una gola de llop Ésser fosc com una gola de llop.
2 3 [LC] veure-ho tot negre Veure-ho tot difícil i ple d’obstacles insuperables, poc probable. 3 1 adj. i m. i f. [LC] [AN] De raça etiòpica. La discriminació dels negres.
3 2 adj. [LC] [AN] Relatiu o pertanyent als negres. Música negra. Art negre.
3 3 m. [LC] Persona que fa treballs literaris per a un altre que és qui se’n presentarà com a autor davant el públic.
4 1 adj. [LC] Enfosquit per la brutor. Dur les ungles negres.
4 2 adj. [LC] per ext. Tenir el cor negre, l’ànima negra. Té la consciència molt negra.
4 3 adj. [LC] Infernal 1 . Màgia negra.
5 1 adj. [LC] Summament trist, malenconiós. D’humor negre. Idees negres.
5 2 adj. [LC] Infaust .
5 3 adj. [LC] [JE] [FLL] De temàtica centrada en la violència, la criminalitat, el sexe, la corrupció i la marginalitat. Cinema negre. Novel·la negra.
5 4 adj. [LC] En gran destret. Em vaig veure negre per a sortir-me’n. Passar-la negra.
5 5 adj. [LC] Clandestí . Mercat negre. Treball negre.
6 1 m. [LC] Color negre. D’un negre d’atzabeja. Anar vestit de negre.
6 2 [LC] [AR] en blanc i negre V. blanc.
7 1 m. [IQ] Matèria colorant negra. Negre animal. Negre de vori.
7 2 [QU] negre d’acetilè Pólvores carbonoses obtingudes per la descomposició tèrmica de l’acetilè.
7 3 [QU] negre d’anilina Colorant resultant de l’oxidació de diverses molècules d’anilina mitjançant el dicromat.
7 4 [QU] negre d’eriocrom Azocolorant amb grup hidroxil que és un bon complexant d’ions metàl·lics, emprat com a colorant que es pot metal·litzar per a llana i com a indicador en les determinacions complexomètriques, com la de la duresa total de l’aigua.
7 5 [QU] negre de fum Fum d’estampa.
7 6 [QU] negre de platí Platí, finament dividit, que s’obté per precipitació d’una dissolució d’una sal de platí amb un agent reductor.
8 1 m. [LC] [AGA] Malaltia de l’olivera deguda al fong Capnodium elaeophilum associat a la cotxinilla Saissetia oleae que fa que l’arbre quedi cobert d’un polsim negre.
8 2 [BOB] [AGA] negre dels arbres Negre 8 1 .
9 m. [AF] Conjunt de formes gràfiques que es contraposen al blanc del paper.

Definicions de Negre al Diccionari de la Llengua Catalana de l'IEC en la seva segona edició. Consultable a internet a: http://dlc.iec.cat/

El Llibre Negre dels Colors

Aquest és un dels llibres que m'han dut enguany els reis. És un llibre curtet, sencill, però molt interessant. El fons és tot negre en el qual, a primera vista nosaltres hi veiem una frase en lletres blanques. Quan hi passem la ma, també notem que està escrit en braile i conté il·lustracions repujades per tal de poder ser palpat. La història té una explicació, i la podem llegir a la pròpia contraportada del llibre: En Tomàs no pot veure els colors. Per a ell representen milers d'olors, de sabors, de sons i d'emocions. Des de l'obscuritat dels seus ulls, en Tomàs ens convida a descobrir els colors sense veure'ls.

Com a mostra del contingut (textual) del llibre aquí apunto una frase: I el negre és el rei dels colors. És suau com la seda quan la seva mare l'abraça i l'acarona amb els seus cabells

El llibre negre dels colors, de Menena Cottin i Rosana Faría, publicat per Libros del Zorro Rojo (www.librosdelzorrorojo.com), Barcelona - Madrid, octubre 2008. La primera edició amb el títol de El libro negro de los colores és del 2006 a Ediciones Tecolete.